Home

adeu-excavadora-bn

Octaveta dirigida al barri de Sant Andreu:

Més enllà de l’espectacularitat dels mitjans de comunicació amb imatges de foc i barricades, dels carrers embotits de vidres i llambordes per terra i de la repetida xifra de la suma que “ens” costarà la revolta, una cosa ha quedat ben clara: l’autoorganització de les lluites i la superació de la legalitat és l’única manera que tenim per defensar i aconseguir tot allò que necessitem i que el Poder ens nega.

Aquests dies el barri de Sants i la solidaritat activa d’altres barris han qüestionat el monopoli de la violència de l’estat i el xantatge dels polítics a través de l’autoorganització de la lluita i l’autodefensa davant les seves agressions. Contenidors creuats per evitar carregues, centenars de joves rebel·lant-se contra l’ordre establert, bancs trencats per assenyalar els culpables de la misèria que patim… i tot això per a què? Per aconseguir que els polítics reculin i accepten coses de les quals abans no volien ni parlar-ne. Abans dels enfrontaments, l’ajuntament estava decidit a destruir el centre social i vallar el terreny convertint-lo en un solar: dies després es va veure forçat a empassar-se les seves paraules i quedar-se de braços plegats mentre el barri recuperava i reconstruïa l’espai que li volien treure. Després de 17 anys de creació d’un model de vida i autogestió al barri, la resposta al seu enderrocament i al malestar social que vivim ha estat la justa per deixar ben clar una cosa: no abaixarem el cap.

Per contra, mentre la premsa intentava desacreditar la revolta amb el cost del mobiliari urbà se’n feia mut de la ridícula condemna a Millet, els sous dels directius de TMB i polítics, els rescat dels bancs,.. i així una interminable llista que multiplica llargament el cost dels contenidors bolcats o cremats aquests dies.

Però si una cosa hem après d’aquesta darrera setmana és que l’efecte Can vies i la seva extensió a tots els barris de Barcelona i pobles de Catalunya, han mostrat una vegada més que l’assoliment dels nostres somnis i dels nostres projectes en col·lectiu poden ser reals mitjançant l’autoorganització i el trencament d’una legalitat que sols represente apolítics, banquers, empresaris, etc. La cessió de L’Harmonia al poble de St. Andreu, sense anar més lluny, és també un fruit de la lluita de Sants i els seus disturbis, donat que l’alcalde no estava disposat a arriscar-se obrint un nou front, i ha preferit cedir després d’anys d’ignorar les reivindicacions veïnals. Però sobre tot ens ha demostrat que les coses les podem aconseguir al marge del sistema parlamentari i les institucions que representen al poder, perquè sols la solidaritat entre nosaltres i la transgressió d’allò que ens diuen que està malament ens pot portar cap a un model de societat més justa i igualitària. Avui els polítics continuaran governant-nos i decidint sobre les nostres vides, però fets com els de Can Vies o Gamonal ens recorden una vegada més que nosaltres som els actors polítics dels temps que vivim i que són les nostres pròpies accions les que realment poden marcar el canvi.

reconstruïnt

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s