Home

El passat dimecres 28 d’octubre els barris de Sants, Gràcia, el Clot i Sant Andreu, i la ciutat de Manresa, es van despertar amb espectaculars dispositius policials i amb la certesa que no es pot esperar una treva d’aquells qui ens volen enterrar. Els Mossos d’Esquadra tenien ordres clares: efectuar 9 detencions i 10 registres en diversos domicilis i locals vinculats al moviment llibertari.

De nou, dues de les persones detingudes són militants del grup anarquista Elissa de Sant Andreu de Palomar. Per tercera vegada, hem vist com s’emportaven companyes i amigues sense saber quan les tornaríem a veure. Posteriorment hem celebrat una agredolça llibertat – en la majoria dels casos sota fiança – de 8 de les 9 detingudes, amb la ràbia de saber que el segrest no ha acabat per tothom.

Es tractava del segon capítol de l’anomenada Operació Pandora, estrenada el desembre de l’any passat amb 11 detencions que desarticulaven una suposada “organització terrorista anarquista”. El pròleg d’aquesta ja havia tingut lloc a finals del 2013 amb la detenció de cinc persones, de les quals Mónica i Francisco continuen en presó preventiva. Entremig del primer capítol i el que acabem de viure ara, la història es repetia de manera molt semblant amb la seva germana bessona, la igualment nefasta Operació Pinyata. En tots els casos, les detencions i registres tenien una finalitat afegida. Entrar a espais polítics on la policia mai no havia tingut accés, com és el cas de Kasa de la Muntanya, l’Ateneu Llibertari del Palomar de Sant Andreu, l’Ateneu Anarquista del Poble-sec – que arrel dels fets canvià el nom per Local Anarquista Pandora – o recentment l’Ateneu Llibertari de Sants.

Al text Trencar el Cèrcol. Reflexions sobre l’Operació Pandora i la repressió de l’anarquisme a Catalunya ja havíem assenyalat qui hi havia darrere de tota aquesta trama policial i els interessos que ocultava la creació del fantasma del terrorisme anarquista. Per molt que la paraula Madrid s’utilitzi per despistar, com si les obscures entranyes amb regust franquista de l’Audiència Nacional fossin les úniques culpables de la repressió que ens assalta, no podem oblidar el lideratge de la Comissaria General d’Informació catalana i especialment de la Unitat d’Anàlisi d’Estratègies d’Organitzacions (UCAEO) durant tot aquest procés. Mentre que el govern català en funcions excusa l’operació argumentant que es seguien ordres de Madrid, el jutge del cas aclareix que la sol·licitud d’efectuar els arrestos i escorcolls provenia dels Mossos. Nosaltres, després dels últims esdeveniments, seguim insistint en què és l’Estat, sigui quin sigui, el que per definició desplega totes les seves forces per acabar amb la lluita i l’autoorganització, i castigar la solidaritat.

De fet, un exemple nítid d’aquesta voluntat punitiva contra la solidaritat entre les que lluiten és el simbolisme de la data escollida per a efectuar la darrera operació. Es van quadrar agendes per fer-la coincidir ni més ni menys que amb la notícia de la decisió del jutge d’allargar la presó preventiva dels companys Mónica i Francisco, sobrepassant així el màxim de dos anys establert per la llei1.

El missatge no pot ser més clar. No obstant això, les mostres de suport i solidaritat no minven sinó que s’estenen imparables, com les veus de les que han entès que aquesta repressió no va només dirigida contra les anarquistes, sinó contra totes les que planten cara al sistema i el capital al marge de les institucions i sense contemplar la legalitat com el baròmetre que determina la legitimitat de les accions. Les que no compren la moto del terrorisme anarquista perquè saben que terrorista és qui ens condemna a una vida de misèria i no qui es rebel·la contra ella.

Som conscients que la repressió té un cost i que la seva estratègia és la del desgast. Però a base de cops hem après a cuidar-nos, ens hem fet fortes, hem afiançat velles aliances i n’hem creat de noves. Des de Sant Andreu afirmem amb convenciment que la repressió no ens atura, que la lluita continua. I sabem que no estem soles.

Llibertat immediata per Mónica i Francisco. Llibertat immediata pel company que resta en presó provisional des del passat divendres. Solidaritat amb totes les encausades i perseguides per lluitar. Us volem a casa!

1 Tot i que la legislació espanyola estableix que el temps màxim que es pot passar en presó preventiva és de dos anys, contempla la possiblitat de prolongar-lo dos anys més en casos “excepcionals”.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s