Home

Dissabte 3 de desembre del 2016.

18h: Xerrada informativa sobre els casos de Lola i Marina, Monica i Francisco, i Nahuel. A la Cinètika (Rambla Fabra i Puig 28)

20h: Manifestació per la llibertat de les preses polítiques. A la Plaça del Comerç.

L’estat ens vol empresonades. Llibertat preses polítiques!

Un cop més.
Un cop més sortim al carrer.
Un cop més no podem ser-hi totes.
Un cop més.
Moltes companyes no han pogut venir avui aquí; unes estan treballant, altres potser hagin de cuidar familiars o hagin hagut de sortir de viatge.
Altres moltes continuen segrestades a les presons dels estats capitalistes sota els que vivim sotmeses.
NO HI SOM TOTES!, doncs.

Avui, ara, un  cop més, la solidaritat pren els carrers,
pren la paraula per recordar a les nostres companyes preses.
Sota diferents acusacions i processos, sota un denominador comú:
preses polítiques, lluitadores com nosaltres,
preses per construir una realitat més justa i més igualitària,
culpables de lluitar contra aquest ordre social d’esclavitud i misèria,
orgulloses d’oposar-se a situar l’acumulació del capital per sobre de la vida.

En aquest últim any, les companyes anarquistes Mónica i Francisco van ser finalment condemnades a  dotze anys de presó acusades de col·locar un artefacte explosiu a la basílica del Pilar.

Una nova operació ens va tocar de molt a prop, aquesta vegada en connivència amb la policia alemanya. Ens vam despertar el 13 d’abril amb la detenció d’una companya anarquista; posteriorment, al juny, un altre company també seria detingut dins del mateix cas. Ambdues van ser empresonades i extradides a Alemanya sota l’acusació de perpetrar expropiacions a entitats bancàries a la localitat alemanya d’Aachen i es troben, actualment, a l’espera de judici que serà al voltant del proper mes de gener.

Cada cop més lluitadores són segrestades a la presó, des del sindicalista andalús Andrés Bódalo, als madrilenys Nahuel i Alfon, que porten més d’un any empresonats; properament començaran diversos judicis per les vagues generals, en els que diferents companyes s’enfronten a altes peticions de presó. El company Sergi es troba a l’espera de la resolució del seu indult igual que diverses companyes del cas del Parlament; d’aquestes resolucions dependrà el seu futur ingrés a presó o la seva llibertat.

De la mateixa manera, desenes de persones es troben encausades a l’espera de judici per les operacions Pandora i Pinyata, acusades d’organització criminal amb finalitats terroristes.

La presó, una realitat cada cop més palpable, l’hem de desdramatitzar. Li hem de perdre la por. La presó, cada cop més propera, no és més que una conseqüència inherent a les lluites que escollim. És l’anul·lació de les nostres lluites allò al que realment hem de tenir por.

No volem oblidar especialment a les lluitadores de l’Esquerra Independentista, Lola i Marina que porten empresonades més de quinze anys seguits la una i deu anys l’altra a les presons de l’estat francès; un cop més cridem que LES VOLEM A CASA!; tampoc ens oblidem de les desenes de preses comunistes, algunes d’elles greument malaltes, com Manuel Arango i Ibon Iparraguirre, les centenars de preses de l’esquerra independentista a Euskal Herria i a Galiza, així com a d’altres persones rebels empresonades com en Claudio Lavazza.

Per suposat, totes elles coneixen molt bé el que significa el règim FIES i la dispersió, ja que continuen sent una realitat per a totes les preses polítiques i el seu entorn, dintre de la perversa política penitenciària d’aquests estats assassins que mai podran existir d’una altra manera.

Recentment hem pogut veure com la conflictivitat ha crescut entorn dels CIEs, amb diferents motins que un cop més posen en evidència els mecanismes i la misèria de l’Europa fortalesa més hipòcrita i racista, de la mateixa manera que en el cas dels companys del sindicat de manters, que van ser breument empresonats aquest any, sota l’acusació d’organització criminal.

Per finalitzar, enguany volem felicitar a Rescat pel seu quinzè aniversari, fent del compromís, de la lluita i la solidaritat una realitat per la llibertat de les preses polítiques.

Aquesta història, impregnada de presó i repressió, constantment sobrevolada pels carronyaires de la policia secreta, diàriament asetjades i investigades.

Pero no és per a res una història trista;

per cada protesta que inunda el carrer, amb cada acció rebel que assalta la nit,
per cada mostra solidària, amb cada nova assemblea i projecte que neix,
el nostre cor batega més fort, batec rere batec, a una i altra banda dels murs.

L’orgull de sentir-nos lluitadores i mai més víctimes, ens fa somriure i avançar cap endavant, afirmant amb alegria i entusiasme, un cop més, que

LA LLUITA ÉS L’ÚNIC CAMÍ!

ENDERROQUEM ELS MURS DE LES PRESONS I EL SISTEMA QUE LES NECESSITA!

LLIBERTAT PRESES POLÍTIQUES!

image1

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s