Home

“Escucha,
vendrá un tiempo
 en que los hijos elegirán a sus padres
no se harán por azar
no habrá puertas cerradas con abatidos afuera
y al trabajo lo eligiremos
no seremos caballos
para que nos miren los dientes
La gente -piensa!-
hablará con colores
y los otros con música.
Guarda sólo en una gran botella con agua
palabras y pensamientos como éstos
Inadaptados-opresión-soledad
precio-ganancia-humillación
para la lección de la historia.
Son, María
-no quiero decir mentiras-
tiempos difíciles.
Pero vendrán de los otros.
!Cambiaremos la vida!
A pesar de todo, María.”

Katerina Gogou

 

Sens dubte, queden lluny els temps en els que els nostres antecessors van arribar a tocar la utopia amb les mans. Aquests que carrers que ara trepitgem són els mateixos, però semblen diferents d’aquells en els que les comunitats barrials, filades per la complicitat de classe entorn la lluita per un mateix somni i contra un mateix enemic, van decidir prendre el cel per assalt i construir un món nou sobre les runes del vell. La derrota del procés revolucionari dels anys 30, així com de l’onada de lluites que als 70 va sacsejar Europa, ens deixen com a llegat un camp social desertitzat en el que el món del Capital no ha trobat obstacles al seu desenvolupament devastador i autodestructiu.

I així ens trobem en ple 2014, el sisè any des de l’esclat de l’anomenada crisi econòmica. El sisè any des de que el col·lapse del règim d’acumulació imposat pels Estats capitalistes ha desencadenat l’atac contra les nostres condicions de vida més greu dels darrers temps. En l’absència d’un moviment revolucionari organitzat, en el buit ocupat per sindicats i partits democràtics convertits en apèndixs de l’Estat; en la desarticulació d’una classe treballadora combativa i autònoma, crescuda a la fàbrica i avui dispersada en realitats flexibles, irregulars i descentralitzades; en la somnolència social alimentada pel boom immobiliari i creditici; en la dissolució d’un Nosaltres degradat a individus hiperconnectats però atomitzats, que busquen realitzar-se en el consum de mercaderies i no troben altre identitat política que la del dòcil “ciutadà”…en mig d’aquestes i altres condicions adverses, no hem estat capaces de tallar el pas a la profundització de l’explotació i la misèria.

Les conseqüències d’aquesta impotència col·lectiva són ja visibles i concretes en tots els aspectes de les nostres vides, deixant ben clar que la sortida de la crisi de la que es parla als diaris no és més que l’entrada en un nou cicle de dominació, més precaritzat, més alienant, i més brutal que l’anterior en tots els sentits.

Tot i així, com va dir el filòsof, les persones “no escullen les condicions històriques que els hi ha tocat viure, però sí el que fan a partir d’elles”. Davant la resignació, el derrotisme, i la ideologia depressiva del “això és el que hi ha” i el “cadascú a lo seu” que els gestors de la nostra misèria ens ofereixen, pensem que hi ha un altre camí. Un camí que poc a poc s’obre pas, qüestionant les certeses que sostenen l’ordre establert, generant espais de resistència i teixint xarxes autònomes d’auto-organització i recolzament mutu que serveixin de base a un procés revolucionari. Un camí que recull la valuosa herència de sabers, pràctiques i experiències de lluita que ens han transmès les generacions anteriors, i que ni la derrota ni l’oblit han pogut destruir, impulsant-nos de nou a enfrontar-nos contra la nostra pròpia època.

Elissa*, grup anarquista de Sant Andreu, neix per enfortir aquest procés. Pensem que la superació de les problemàtiques que ens afecten passa pel derrocament de les bases de la societat actual i la construcció d’unes noves, una tasca que tant sols pot ser duta a terme per una força social col·lectiva formada per individus crítics i conscients. Per això, com a grup volem desenvolupar aquesta perspectiva en el nostre context local quotidià -el barri- actuant sobre tres eixos: l’agitació teòrica i pràctica per estendre una consciència crítica col·lectiva, la participació en lluites d’emancipació social, i el recolzament d’estructures auto-organitzatives construïdes al marge i en contra de l’Estat.

No podem obviar les dificultats que implica aquest camí – incloses les derivades dels nostres propis límits i contradiccions – però tampoc la potencialitat, la capacitat d’organització, de treball col·lectiu i de lluita que els darrers anys s’ha materialitzat de tantes formes: mobilitzacions, vagues, xarxes comunitàries, sabotatges, ocupacions, resistència a desnonaments, boicots, assemblees, escarnis, talls de carrer i un llarg etcètera.

Volem sumar les nostres energies i la nostra il·lusió a aquesta força latent, que és la única que pot obrir les portes a la possibilitat d’una ruptura radical amb el règim actual. Volem que aquesta força deixi de brotar tímidament en instants i llocs concrets per a créixer i desbordar-se, per inundar-ho tot i transformar tots els aspectes de la societat i la nostra vida quotidiana. Volem que algun dia l’enèsim intent d’estrènyer les nostres cadenes pugui ser recordat com l’últim, i que tots els valors, rols i estructures que formen aquestes cadenes siguin desterrats d’una vegada per totes al lloc que els hi pertany: les lliçons amargues de la història passada.

ORGANITZEM LA LLUITA PER LA REVOLUCIÓ SOCIAL!

*Prenem el nom d’Elissa García, dona treballadora andreuenca que fusell en mà, lluità als carrers durant la inssurrecció social del 19 i 20 de juliol i que posteriorment es va allistar a les columnes de la CNT per anar al front d’Aragó a combatre els feixistes, on va trobar la mort al seus 19 anys.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s